Mi parce

mi_parce

Monòleg escrit per Patricia Ariza que narra la història de la núvia d'un Sicari.

Mi parce, (terme extret de l'argot popular colombià): significa col·lega, amic incondicional. Un carrer, un barri, una ciutat, calentes de crim, mort, i corrupció. Allí els “Parceros” arrisquen les seves vides a canvi de llevar unes altres, fosques èpoques de narcotràfic i sicariat, fan del terme “parce”, el símbol de la fidelitat.
Ella, és una jove a la qual la cruesa de la vida l'ha sorprès primerencament. Buscant-se la vida on sigui, on la il·legalitat es presenta com a oportunitat. Ara busca la sortida en un laberint on en cada cantonada cal mirar més de dues vegades i a tots costats, per no ser atrapat per un altre tret.

Un instant on el passat i el futur son escanyats per l'amarg present. Els pensaments, records, perills, i sospirs, no tenen un ordre per a la protagonista. Un instant en el qual ja no hi ha temps per plorar, en el qual la nostàlgia es converteix en amenaça i on la desgràcia es deixa enrere per tornar a començar. Ella no té temps per plorar, solament per salvar-se, i sobreviure.

Detalls de l'Obra

Actriu: Carolina Torres
Direcció: Catalina Gonzalez y Carolina Torres
Text: Patricia Ariza
Moviment: Alejandra Pavón i Chechu García
Imatge y i disseny d'espai: Paola Gonzalez
Iluminació: Eugenio (El Pirata)
Fotografia Ivan Márquez i Antonio Amador
Realització de video Laura Leal
Produccion: Projecte vaca, Ajuntament Barcelona

Més informació a www.miparce.tumblr.com

Contacte:
Carolina Topaga: (+34) 615408204 | totrona@gmail.com