L’Anna “ÉS”

Era l'any 1973, l'últim any dels meus estudis a l'Intitut del Teatre. Estava fent una obra que es deia L'ombra de l'escorpí de la M. Aurèlia Capmany a Horta. Allà em vaig trobar uns quants companys molt divertits. Encara me'n recordo: hi sortia en Fermí Reixach, en Joan Font i d'altres. Amb aquest dos vam fer molta amistat i en Joan va proposar fer un grup de teatre que es diria Els Comediants. En Joan coneixia d'altres actors i ens els va presentar. Entre ells hi havia l'Anna Lizaran, que és d'Esparreguera, el poble del costat del d'en Joan, que és Olesa. A partir d'aquí va començar la nostra amistat. Ella encara se'n recorda del primer bolo del Non plus plis a Olesa. Jo conduïa la vespa amb l'Anna al darrera; l'Anna anava amb un dels capgrossos de la funció a les mans. Vam fer tot el viatge així, no sé com no ens va volar el capgros!

És una gran actriu, ja ho sabeu. Amb unes qualitats increïbles. Treballadora, entregada. Té un munt de personatges en el seu curriculum, tants que no saps amb quin et quedaries. És provocadora, alegre, viva, intuïtiva, intel·ligent, pallassa. És ARTISTA, valenta i lliure. És petita, d'estatura. I els baixets tenen, a vegades, aquesta necessitat de lluitar per treure el cap, tenen aquesta força que els fa tocar el cel. Ha fet teatre tota la vida. Ja de ben petita sortia a la Passió d'Esparreguera. Els seus pares eren immigrants, d'Almeria. D'aquí li deu venir el salero que té. És una anguila, sap escórrer el bulto. Fa 4o anys que la conec i encara ara em sorprèn. Al seu costat la vida ho és tot menys avorrida perquè sempre passen coses. Li encanta jugar, tota mena de jocs, sobretot els d'atzar: maquinetes de bar, cartes, ruleta...i aquesta capacitat de joc l'ha canalitzat en el teatre. És molt futbolera, del Barça. Li agrada molt fer de jardinera, és tendra amb els animals i té el cor gran-gran, i es fa estimar.

Fa 40 anys que ens coneixem. Hem compartit els 3 anys de Comediants i 10 anys de Teatre Lliure. Té la capacitat de sorprendre'm artísticament, en tot el que fa, per la seva energia, per la seva complexitat, per la seva llibertat. L'Anna "ÉS". Admiro la seva capacitat de seducció, de creació. L'admiro per la seva amistat. Treballar amb ella és un plaer. Hem compartit molts bons moments al llarg de la nostra vida professional.

Tinc un munt d'anècdotes amb ella. La que us explicaré va passar fent Camí de nit, 1854, que és l'obra amb què vam estrenar el Teatre Lliure de Gràcia. En una de les escenes, en la qual figurava que totes les dones de la fàbrica estàvem reunides esperant que els nostres marits tornessin d'una reunió clandestina de treballadors, picaven a la porta i ens portaven una carta. Jo obria la carta, la mirava fent com si la llegís i ho comprengués tot, i em posava a plorar. Seguidament l'ensenyava a les meves companyes. En aquella carta posava que la policia acabava de matar el meu marit. Així ho havia fet durant moltes representacions. Jo estava molt concentrada en el personatge i, un dia, quan li ensenyo la carta a l'Anna, em mira i en diu fluixet: "Però si no saps llegir!". Adonar-me de sobte que el meu personatge, una treballadora d'una fàbrica tèxtil al 1854, era completament segur que no sabia llegir, em va provocar un atac de riure que el públic que estava veient l'obra es devia pensar que m'havia tornat boja o, en els millors dels casos, que la mort del meu marit m'havia afectat d'allò mès.

Recupero aquest text que vaig escriure fa 3 anys per una xerrada sobre les dones importants a la meva vida perquè encara la penso i la sento en present.

Imma Colomer, actriu

0 Comments

Be the first to post a comment.